Egoisme: M Excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a
l'interès propi, àdhuc en dany d'altri.
Repassant les entrades que he fet en aquesta bitàcora, i reflexionant-hi, me n'adono que la majoria d'actituds que em molesten deriven de l'egosime de les persones. És que no ens eduquen per pensar en l'altri? és que en aquesta societat només prosperen els egoistes? On la supervivència del més fort significa la supermacia del més egocèntric.La veritat és que l'egosime és més fàcil. Aplicant-lo i fent-lo la base del contracte social, un només cal que pensi en sí mateix i apliqui allò de "molestar sense ser molestat". Així, les actituds s'han fet extremes i són font de molts conflictes, violència o frustracions (sobint tots relacionats): Quan algú veu una actitud que el molesta, o bé calla -per mandra, deixadesa, por o per propi egosime- la qual cosa a la llarga deriva en frustració i d'aquesta a "mala llet", o bé reacciona amb violència extrema per imposar el seu criteri, sense pensar que determinats llindars de llibertat s'han de respectar.
Després hi ha qui, de forma valenta i decidida, intenta fer veure a l'altra que la seva actitud no és l'adequada per seguir les "normes" socials mínimes. En aquell moment és quan "l'egosita" en comptes de reconeixer el seu error, i no avesat que d'altres el facin partícep d'aquest, reacciona també amb violència desmesurada, provocant un altre cop, situacions de tensió.
Exemples d'això n'hi ha molts, que potser seràn objecte de comentaris més profunds en futures entrades, com ara, aquell qui creua en carrer per una zona no peatonal, estorbant la circulació normal dels vehicles, que quan és reprimit per un conductor s'hi torna amb improperis i mals gests. O bé aquell altra que surt del seu cotxe aparcat en doble fila sense mirar si ve algú o no, etc.
Potser fora hora que tots plegats pensessim més en els altres abans de fer quelcom...
