No tolero…La cultura del “sopar de duro”

M’he canviat de casa. Com a tota casa nova hi ha alguns detalls que els industrials subcontractats per a fer la feina se’ls ha escapat o no han volgut veure. Per sort, tenim dret a reclamar (en teoria 15 dies) per què ens ho vinguin a arreglar. El problema és que, tot i que fa més de tres mesos que hem reclamat amb una llista per escrit a la constructora i que truquen gairebé una vegada per setmana (o més) per saber com estan les coses, alguns dels industrials encara no s’han dignat ni a trucar, i els que ho han fet , no s’han presentat a l’hora de la cita. Es veu que això d’arreglar coses mal fetes, és allò que en diuen un “sopar de duro”, i que aquell vell eslògan de la Generalitat de la feina ben feta ja no es porta (potser no s’ha posat mai de moda).

Em considero un home pacient, però ara ja en començo a estar fins la pipa que em donin llargues, i he hagut de fer un cop de puny a la taula per que les coses es comencin a moure, tot i que tampoc n’espero gaire res. Al moment tot són preses y paraules de disculpa, però si ho deixo refredar una mica, tot torna al seu estat de repòs normal, i “si t’haig de trucar, no me n’enrecordo”.

Què costa fer les coses ben fetes????