Avui, parlant amb unes companyes sobre Irlanda he confirmat el fet que els “friquis” o "geeks", entre els quals m'hi incloc, tenim allò que jo anomeno “safriquiènsia”. Mot creat a partir de la unió entre sapiència i friquisme, al més pur estil anglosaxó, la definició bàsica d’aquest “neologisme” podria ser quelcom així:
Realment no és que no toleri tenir un alt grau de safriquiènsia, ans m’inquieta saber que estic ple de coneixements que em serveixen de ben poc, i que al món hi manqui gent que en sàpiga de les coses realment importants.
3 comentaris:
Jo d'això en dic Coneixament Inutil, al meu bloc n'hi un parell d'exemples. Tot i que una bona amiga, més diplomàtica que jo, en diu coneixament dispers
Jajaja. Això de "coneixement dispers" m'agrada!! i potser és més fàcil de pronunciar que safriquiència (però mira, tenia ganes d'inventar-me una paraula ;)
No entenc per què t'atabala tant tenir el cap ple de coses aparentment inútils o intranscendents per a la vida quotidiana...
Has tingut un moment com el que viu Calvin, el nen hiperactiu de la tira còmica de Bill Waterson, quan en un control a classe li pregunten una data històrica que no recorda, però amb aire constructiu i esperit col·laborador s'ofereix a enumerar herois i superpoders.
A l'últim dibuix es lamenta de la seva capacitat per a retenir informació irrellevant...
Potser no té una utilitat explicita però és molt satisfactori acumular-los!
Publica un comentari a l'entrada