No tolero...els "dequès"

Algú em podrà acusar de "purista" de la llengua. Potser sí que ho sòc. Però en el fons ho faig per intentar millorar els coneixements de l'idioma dels pocs que llegeixen aquestes línies, i per què enganyar-nos, per què deixin de xiular-me les orelles cada vegada que sento la funesta combinació de mots.

Abans de res un apunt gramatical per aquells que volen seguir aquesta entrada sense perdre's. Si no utilitzeu els "dequès" ja us podeu saltar aquest i el següent paràgraf:

"Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar davant d'infinitiu i, per tant, es canvien per les que sí que hi poden anar (a i de, segons el verb) i que totes quatre cauen davant de la conjunció que (a vegades, però, s'ha de posar un mot buit de significat entre la preposició i la conjunció per a evitar una construcció estranya o forçada)."

No només això, sinó que, contràriament a la majoria de normes lingüístiques, aquesta no té cap excepció!

És a dir, a la frase: "Ens vam adonar de que estava mal dit" és, tal com diu la mateixa frase (sí, és un joc de paraules), un error. Davant del "que" la preposició cau. En conseqüència, la forma correcta seria "Ens vam adonar que estava mal dit" (aquesta, ans al contrari, és correcta).

Doncs bé, resulta que una norma tan sencilla com aquesta, és molt poc recordada. Tant és així que la majoria de polítics (fins i tots aquells que s'erigeixen paladins de la llengua) cometen reiteradament aquest error en declaracions públiques! Siusplau, cuidem el català...

i si m'equivoco, torno a començar!