No tolero...els "dequès"

Algú em podrà acusar de "purista" de la llengua. Potser sí que ho sòc. Però en el fons ho faig per intentar millorar els coneixements de l'idioma dels pocs que llegeixen aquestes línies, i per què enganyar-nos, per què deixin de xiular-me les orelles cada vegada que sento la funesta combinació de mots.

Abans de res un apunt gramatical per aquells que volen seguir aquesta entrada sense perdre's. Si no utilitzeu els "dequès" ja us podeu saltar aquest i el següent paràgraf:

"Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar davant d'infinitiu i, per tant, es canvien per les que sí que hi poden anar (a i de, segons el verb) i que totes quatre cauen davant de la conjunció que (a vegades, però, s'ha de posar un mot buit de significat entre la preposició i la conjunció per a evitar una construcció estranya o forçada)."

No només això, sinó que, contràriament a la majoria de normes lingüístiques, aquesta no té cap excepció!

És a dir, a la frase: "Ens vam adonar de que estava mal dit" és, tal com diu la mateixa frase (sí, és un joc de paraules), un error. Davant del "que" la preposició cau. En conseqüència, la forma correcta seria "Ens vam adonar que estava mal dit" (aquesta, ans al contrari, és correcta).

Doncs bé, resulta que una norma tan sencilla com aquesta, és molt poc recordada. Tant és així que la majoria de polítics (fins i tots aquells que s'erigeixen paladins de la llengua) cometen reiteradament aquest error en declaracions públiques! Siusplau, cuidem el català...

i si m'equivoco, torno a començar!

No tolero…els restaurants on cobren el cobert i el pa.

Sembla que no pugui ser, però és veritat. Hi ha restaurants on et cobren el pa! I fins i tot, en d’altres (normalment de categoria creixent) al final de la factura apareix una entrada on et cobren pel cobert! Com pot ser? Si no me l’enduc pas!

Reconec que sóc una mica panarra, a casa sempre s’ha menjat amb pa, i podria dir-se que si no en tinc a la taula a l’hora de fer el mos, gairebé el trobo a faltar. El pa és, des de sempre, un aliment bàsic, i tot i que l’entrada de l’euro l’ha encarit força (això ja és un altra tema), no crec que ni hagi per tant. Amb el que cobren pels plats de la Carta els restaurants, ja podrien regalar el pa, oi? Però el pitjor de tot no és que el cobrint, que ja de per si és una pràctica totalment vil, lo dolent és que sovint, malgrat et porten el pa sense haver-lo demanat, ni t’avisen, que el cobraran, i de cop, quan vas a pagar, et mires el compte, i veus l’entrada fatal, així, a traïció. No serveix de res després queixar-se, i sembla que pel preu que cobren tampoc val la pena fer l’espectacle. Tanmateix, des d’aquí reivindico el dret de comensal de menjar pa gratuïtament.

Per altra banda, sempre he trobat patètic que el cobrin “el cobert”. Què representa aquest “impost”? La feina de treure-li “brillo”? Jo creia que en el preu del plat ja anava inclòs tot el què representa servir el plat (sembla que no és així). Posats a fer, podríem arribar a extrems tant ridículs com cobrar pel paper de vàter gastat, pel desgast de la sola de la sabata del cambrer/a, o per la contribució a la Societat d’Autors pel fil musical!

Un agreujant a tot això, és que el fet que et cobrin a part aquests “extres” no fa que el preu del plat disminueixi, ans al contrari, normalment els restaurants on posen a la pràctica aquesta reprovable actuació són els que tenen uns preus més alts, sense que la relació qualitat/preu es decanti excessivament cap al numerador.

Amos i mestresses de restaurants, siusplau, reflexionin sobre aquestes paraules. Què reporta més beneficis, cobrar el pa d'una panera, o tenir un client content?