Segur que és un tema recurrent en tota la blogoesfera (bé, potser no tant), si més no ja he sentit més d’un comentari per la radio: Què redimonis representa aquesta proliferació de Pares Noels violant les llars de les famílies? Quina mena de costum - que ja porta duent-se a terme d’uns anys ençà - ha arrelat que hom col·loca aquells ninotets mal engiponats penjant de qualsevulla manera en els ampits de les finestres o les baranes dels balcons? Segur que els heu vist!
I la meva indignació no és tant pel discutible atractiu estètic de la tradició (?) – aplicable si més no a totes les altres andròmines nadalenques – sinó pel fet incontestable que les festes de Nadal tendeixen irrevocablement a una “anglosaxificació” (no us escarrasseu, no surt al diccionari).
Vull dir que on abans els anuncis de televisió hi sortien ses majestats els "Tres Reis d’Orient", ara hi surt un home barbut (segurament postís) vestit de vermell...i apa, avall que fa baixada. Això es mig entén, segur que és per temes pressupostaris, i ja sabem que la pela mana.
De l’arbre de Nadal ni en parlem, que això ja fa temps que circula i a Espinelves en fan l’agost (o hauria de dir el desembre?). Sort que hi ha qui recondueix la festa i en comptes d’adornar un avet (arbre prou poc comú a les nostres latituds i altituds) es contenta en omplir de guarniments reflectants i/o lluminosos el seu xiprer (té una forma prou escaient, tanmateix, tot i que significa totalment el contrari de naixement, que és el que es celebra per aquestes dates), pruner, morera o qualsevol planta de port més o menys alçat del seu jardí.
Potser un dels guarniments més desafortunats enguany ha estat el del ninot de neu, per què d’aquesta en prou feines se n’ha vist, i de ben segur que més d’un esquiador s’ha recordat de la mare d’aquests decoradors compulsius amb un esprai d’escuma blanca.
I la pregunta és? On para el nostre Tió? Aquell que caga torró? Ara a les oficines i a les escoles ja no li apliquen a la soca el laxant del bastó, sinó que es dediquen a fer-se regals amb els ulls clucs al·legant amistats invisibles. No volen festes laiques? Què més laic i prosaic que una soca que caga?!?
Amunt el Tió, avall el Noel! Així ha estat tota la vida: per Nadal, el Tió reparteix llaminadures i petits regalets, i els Reis porten els grans regals. Ja sé que això és incòmode, per què representa que els nens han de tenir temps per gaudir-ne durant les vacances...doncs bé, no passa res, l’ordre es por invertir i el resultat és més o menys el mateix. L’equació queda destarotada quan de no se sap ben bé d’on (d’acord sí, dels països anglosaxons empès per la pela) apareix l’homenot de vermell i trineu (aquest any, amb rodes).
