Per què hi ha notícies a les que dediquen més temps que a d’altres? Aquestes a les que dediquen el temps limitat d’un noticiari, vol dir que són més importants?
Jo no sóc periodista, i per tant l’anàlisi que faig aquí és completament esbiaixat segons la meva percepció subjectiva generada a través de la pròpia experiència, i per tant, no sé si els més arguments tenen un fonament raonablement vàlid. Tanmateix, els exposo aquí per si a algú li serveixen d’alguna cosa.
Seguint les últimes notícies sobre el problema de les rodalies a Barcelona, he començat a reflexionar sobre el criteri que deuen fer servir els directors de noticiaris/diaris, etc. per seleccionar les notícies, i sobretot per assignar-les-hi un temps/espai determinat en llurs plataformes de comunicació.
En una primera aproximació, allò que em ve al cap és el criteri “democràtic” referent al nombre de població que afecta la notícia. Però si fos així, només es donarien notícies sobre
Havent descartat aquest primer argument, i realitzant un anàlisi més fi, ens hauríem de referir al “pes específic” de la població. Així, els llocs més actius i dinàmics (on també sol ser on hi ha més població) són els que generen més fets, si alhora aquests llocs ens són més propers, tenen més possibilitats de generar notícies “interessants”.
Un tercer vector podria ser (segur que té molt a veure) l’espectacularitat del fet. És a dir, quants més morts, més famosa sigui la persona involucrada, o més hectàrees arrasades per algun fenomen climàtic, etc. més temps/espai tindrà la notícia. Val a dir, que en aquest cas, cal fer un matís: el número de morts/hectàrees afectades han de donar-se en episodis puntuals per ser una notícia “important”. Si l’efecte és acumulat, la notícia perd força i és arraconada a un segon terme, per això les guerres llargues o la sequera no “tenen significació” des de la lògica informativa.
Em vull referir però al segon punt comentat. Un exemple d’aquest punt es dóna, com deia, en els últims esdeveniments en la xarxa viaria rodalies de Barcelona. És evident que és una notícia amb molt interès, doncs moltes persones se’n veuen directament afectades i com que succeeix en un entorn altament dinàmic, aquest fet pot transcendir indirectament a molta d’altra població. Tanmateix, la meva pregunta és: Cal dedicar-li tant de temps? Cal entrevistar els conductors vinguts de fora per demostrar que no tenen ni idea d’anar per Barcelona? O amb un simple comentari en off, ja passaríem? Cal ensenyar com el Director de Renfe o de l’Adif (em perdo) es passeja per una estació, o directament amb les seves declaracions em fem prou?
El mateix passa, per exemple, amb la descripció del trànsit. Cada matí sentim pels mitjans públics com les mateixes carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona estan embussades. Però què passa? Que a Girona, Tarragona, Lleida, Manresa, Reus, etc. no hi ha embussos, aglomeracions o retencions? Que no tenen el mateix dret a ser informats la gent atrapada en aquests embussos?
La meva queixa va per aquí. Qui tria i quin són els criteris per assignar un temps/espai determinat a una notícia? I Què passa amb les notícies que afecten a altres àrees amb menys pes específic, però que també contenen habitants que alhora han contribuït a subvencionar uns mitjans públics de comunicació que NO els informen dels SEUS problemes?
Jo crec que per solucionar aquest atzucac periodístic, en comptes d’utilitzar els criteris abans esmentats, s’haurien d’aplicar llindars d’espai i temps territorials. M’explicaré: si hi ha un temps limitat per explicar les notícies del dia, aquest temps es divideix en blocs compartimentats iguals on en cada bloc es fa referència a notícies pròpies de diferents regions territorials (que podrien ser, per exemple, províncies). D’aquesta manera ens assegurem que en aquest temps limitat s’expliquin fets on tothom pot veure’s representat. Ja entenc que fer això en un telenotícies és complicat (el temps és *realment* limitat, però potser fora factible fer-ho en altres plataformes com el canal/radio de 24 hores de notícies.
Opinions?
