No Tolero...en Pere Mas

A l’estiu tota cuca viu, i a més, en Pere Mas passa a ser el director dels Matins de Catalunya Radio. No dubto de la professionalitat i trajectòria radiofònica d’aquest senyor. Ans al contrari, estic segur que si està on està, és per que ha fet els mèrits suficients. Ara bé, com a locutor i presentador, no m’agrada gens. Els seus comentaris són grisos, normalment negatius, i sovint porta la contraria als seus col·laboradors, quan no els rebaixa o humilia –o directament els insulta– amb alguna brometa desafortunada. Si és que fins i tot quan vol ser graciós molesta.

I per postres, el Senyor Bassas no torna...on anirem a parar...

Sr. Bassas, el trobarem a faltar.

No tolero…els pals de paper de les piruletes

Sempre he trobat que les piruletes i els chupa-chups són uns grans invents. A més, són un d’aquells objectes que t’acompanyen des de d’infància i sempre et retornen a temps més feliços i innocents. Tanmateix, hi ha un aspecte d’aquests caramels del que sóc especialment maniàtic: els pals. M’agrada que siguin rígids i de plàstic. Em molesta molt quan són fets d’aquell paper compactat que mentre vas llepant es va fonent, i quan t’has acabat el caramel no pots seguir rosegant per què es desfà en petits bocinets humits. Senyors que feu les piruletes, poseu-hi pals de plàstic, si us plau!

No tolero…respirar el fum d’altri

Ja entenc que si vas a un terrassa a l’aire lliure on es permet fumar, segur que et trobaràs algú que estigui xuclant en rotlle cancerigen. Ara bé, una cosa és percebre subtilment la presència de fumadors, i l’altra inhalar directament la seva exhalació, que han deixat anar sense cap mena de mirament per a les persones alienes a la seva pròpia figura, que també intenten fer un mos al seu costat. Estar menjant i que et vingui fum a la cara es quelcom realment degradable i que el qui l’emet ni tan sols faci l’esforç per intentar no molestar es doblement emprenyador.

Al final varem haver de canviar de taula.

No tolero...els descomptes fantasmes

Aquesta setmana he anat a buscar unes ulleres noves. Les velles estaven absolutament ratllades i només hi veia borrós. Vaig anar a Cottet per què amb la targeta del RACC a la propaganda deien que feien un 10% de descompte. Allà em va atendre perfectament: professionals, amables, correctes, fins i tot em van fer una revisió de vista.

La pega va arribar a l’hora de pagar, quan vaig treure la targeta del RACC i vaig demanar el descompte. No, m’etzibaren – aquest descompte només el fem per compres ordinàries, les ulleres ja formen part d’una promoció... Com que sóc així de burro, vaig assentir i vaig pagar el què em demanaven religiosament. Tanmateix, això em rebenta. Van guanyar un client fent la proganda del 10% de descompte, però a l’hora d’aplicar-lo em surten que només és per a compres “ordinàries”. I què hi ha més ordinari que unes ulleres a una òptica? A més, en cap moment em van informar que les ulleres formaven part de cap promoció ni res. Aix!