No tolero...

dimarts, juny 09, 2009

No tolero...la baixa participació a les eleccions

Com pot ser?!? Tant ignorants som?! No se n'adona la gent que el Parlament Europeu és un dels òrgans amb més poder que ara mateix ens legislen?! Però no, els grans partits estan més interessats a tirar-se els plats pel cap, que no pas a explicar-ho a la gent i fomentar el vot. Com es pot fer que la gent vagi a votar? Tots defensem la democràcia (el poder del poble!) però a l'hora de la veritat ben pots són prou responsables per exercir aquest poder...és ben trist!

Etiquetes de comentaris:

dimecres, setembre 03, 2008

No Tolero...en Pere Mas


A l’estiu tota cuca viu, i a més, en Pere Mas passa a ser el director dels Matins de Catalunya Radio. No dubto de la professionalitat i trajectòria radiofònica d’aquest senyor. Ans al contrari, estic segur que si està on està, és per que ha fet els mèrits suficients. Ara bé, com a locutor i presentador, no m’agrada gens. Els seus comentaris són grisos, normalment negatius, i sovint porta la contraria als seus col·laboradors, quan no els rebaixa o humilia –o directament els insulta– amb alguna brometa desafortunada. Si és que fins i tot quan vol ser graciós molesta.


I per postres, el Senyor Bassas no torna...on anirem a parar...















Sr. Bassas, el trobarem a faltar.

Etiquetes de comentaris:

dilluns, juliol 28, 2008

No tolero…els pals de paper de les piruletes

Sempre he trobat que les piruletes i els chupa-chups són uns grans invents. A més, són un d’aquells objectes que t’acompanyen des de d’infància i sempre et retornen a temps més feliços i innocents. Tanmateix, hi ha un aspecte d’aquests caramels del que sóc especialment maniàtic: els pals. M’agrada que siguin rígids i de plàstic. Em molesta molt quan són fets d’aquell paper compactat que mentre vas llepant es va fonent, i quan t’has acabat el caramel no pots seguir rosegant per què es desfà en petits bocinets humits. Senyors que feu les piruletes, poseu-hi pals de plàstic, si us plau!

Etiquetes de comentaris:

dilluns, juliol 21, 2008

No tolero…respirar el fum d’altri

Ja entenc que si vas a un terrassa a l’aire lliure on es permet fumar, segur que et trobaràs algú que estigui xuclant en rotlle cancerigen. Ara bé, una cosa és percebre subtilment la presència de fumadors, i l’altra inhalar directament la seva exhalació, que han deixat anar sense cap mena de mirament per a les persones alienes a la seva pròpia figura, que també intenten fer un mos al seu costat. Estar menjant i que et vingui fum a la cara es quelcom realment degradable i que el qui l’emet ni tan sols faci l’esforç per intentar no molestar es doblement emprenyador.

Al final varem haver de canviar de taula.

divendres, març 14, 2008

No tolero...els descomptes fantasmes

Aquesta setmana he anat a buscar unes ulleres noves. Les velles estaven absolutament ratllades i només hi veia borrós. Vaig anar a Cottet per què amb la targeta del RACC a la propaganda deien que feien un 10% de descompte. Allà em va atendre perfectament: professionals, amables, correctes, fins i tot em van fer una revisió de vista.

La pega va arribar a l’hora de pagar, quan vaig treure la targeta del RACC i vaig demanar el descompte. No, m’etzibaren – aquest descompte només el fem per compres ordinàries, les ulleres ja formen part d’una promoció... Com que sóc així de burro, vaig assentir i vaig pagar el què em demanaven religiosament. Tanmateix, això em rebenta. Van guanyar un client fent la proganda del 10% de descompte, però a l’hora d’aplicar-lo em surten que només és per a compres “ordinàries”. I què hi ha més ordinari que unes ulleres a una òptica? A més, en cap moment em van informar que les ulleres formaven part de cap promoció ni res. Aix!

Etiquetes de comentaris:

dimecres, octubre 24, 2007

No tolero…el temps dedicat a les notícies.

Per què hi ha notícies a les que dediquen més temps que a d’altres? Aquestes a les que dediquen el temps limitat d’un noticiari, vol dir que són més importants?

Jo no sóc periodista, i per tant l’anàlisi que faig aquí és completament esbiaixat segons la meva percepció subjectiva generada a través de la pròpia experiència, i per tant, no sé si els més arguments tenen un fonament raonablement vàlid. Tanmateix, els exposo aquí per si a algú li serveixen d’alguna cosa.

Seguint les últimes notícies sobre el problema de les rodalies a Barcelona, he començat a reflexionar sobre el criteri que deuen fer servir els directors de noticiaris/diaris, etc. per seleccionar les notícies, i sobretot per assignar-les-hi un temps/espai determinat en llurs plataformes de comunicació.

En una primera aproximació, allò que em ve al cap és el criteri “democràtic” referent al nombre de població que afecta la notícia. Però si fos així, només es donarien notícies sobre la India, la Xina, els EEUU, és a dir, llocs on hi hagués molta població.

Havent descartat aquest primer argument, i realitzant un anàlisi més fi, ens hauríem de referir al “pes específic” de la població. Així, els llocs més actius i dinàmics (on també sol ser on hi ha més població) són els que generen més fets, si alhora aquests llocs ens són més propers, tenen més possibilitats de generar notícies “interessants”.

Un tercer vector podria ser (segur que té molt a veure) l’espectacularitat del fet. És a dir, quants més morts, més famosa sigui la persona involucrada, o més hectàrees arrasades per algun fenomen climàtic, etc. més temps/espai tindrà la notícia. Val a dir, que en aquest cas, cal fer un matís: el número de morts/hectàrees afectades han de donar-se en episodis puntuals per ser una notícia “important”. Si l’efecte és acumulat, la notícia perd força i és arraconada a un segon terme, per això les guerres llargues o la sequera no “tenen significació” des de la lògica informativa.

Em vull referir però al segon punt comentat. Un exemple d’aquest punt es dóna, com deia, en els últims esdeveniments en la xarxa viaria rodalies de Barcelona. És evident que és una notícia amb molt interès, doncs moltes persones se’n veuen directament afectades i com que succeeix en un entorn altament dinàmic, aquest fet pot transcendir indirectament a molta d’altra població. Tanmateix, la meva pregunta és: Cal dedicar-li tant de temps? Cal entrevistar els conductors vinguts de fora per demostrar que no tenen ni idea d’anar per Barcelona? O amb un simple comentari en off, ja passaríem? Cal ensenyar com el Director de Renfe o de l’Adif (em perdo) es passeja per una estació, o directament amb les seves declaracions em fem prou?

El mateix passa, per exemple, amb la descripció del trànsit. Cada matí sentim pels mitjans públics com les mateixes carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona estan embussades. Però què passa? Que a Girona, Tarragona, Lleida, Manresa, Reus, etc. no hi ha embussos, aglomeracions o retencions? Que no tenen el mateix dret a ser informats la gent atrapada en aquests embussos?

La meva queixa va per aquí. Qui tria i quin són els criteris per assignar un temps/espai determinat a una notícia? I Què passa amb les notícies que afecten a altres àrees amb menys pes específic, però que també contenen habitants que alhora han contribuït a subvencionar uns mitjans públics de comunicació que NO els informen dels SEUS problemes?

Jo crec que per solucionar aquest atzucac periodístic, en comptes d’utilitzar els criteris abans esmentats, s’haurien d’aplicar llindars d’espai i temps territorials. M’explicaré: si hi ha un temps limitat per explicar les notícies del dia, aquest temps es divideix en blocs compartimentats iguals on en cada bloc es fa referència a notícies pròpies de diferents regions territorials (que podrien ser, per exemple, províncies). D’aquesta manera ens assegurem que en aquest temps limitat s’expliquin fets on tothom pot veure’s representat. Ja entenc que fer això en un telenotícies és complicat (el temps és *realment* limitat, però potser fora factible fer-ho en altres plataformes com el canal/radio de 24 hores de notícies.

Opinions?

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, agost 30, 2007

No tolero...tenir un món al cap...

...i no poder-lo deixar anar.

O sigui que la manera que s'ha m'ha ocorregut per plasmar la idea ha estat escriure-la aquí abans que se me'n vagi del cap. Miraré de no fer cap spoiler per si algun jugador meu ho llegeix.

La qüestió rau en la campanya que estic pensant per jugar a Rifts:

0.- Valorar iniciar la campanya durant la Juicer Uprising. Això ha d'enmarcar l'actitut de la CS vers els PJ i donar a conèixer els motius del perquè de la guerra de Tolkeen. Aquí també serviria per fer algunes aventures per Lone Star (Desmond Bradfort?) i el Nou Oest.
1.- En mig de la guerra de Tolkeen, seguint la Creu d'Erebus (uns extranya constal·lació), els PJ buscaran una base on s'amaga una poderosa arma Pre-Rifts.
1.1.- Encontres amb la 5ena columna. Chi-town Burbs.
1.2.- Rescat en un Rusc Xitixic.
1.3.- Transport de presoners en el Death Head.
1.4.- Camps de concentració - Els Cyber Cavallers es dispersen.
1.5.- Àngels i dimonis a Tolkeen.
1.6.- La FdlM hi té molt a dir (lliutes internes).
1.7.- L'illa misteriosa dels Splughorth.
1.8.- Els Pirates Horune.
1.9.- El Cofre Negre.
1.10.- ARCHIE III.
2.- ARCHIE VII - Portal cap a Phase III.
3.- Phase III
3.1.- Invasió Mecanòide (?)
3.2.- Woormwood (?)
4.- Les guerres Dimoni (?).
5.- El retorn.
5.1.- El final de la guerra - el setge definitiu.
5.2.- Aftermath
5.3.- La fi de la màgia
5.4.- Els dimonis contra-ataquen (?).

Sobretot la part final (de fet a partir del punt 2) encara no la tinc gaire clara per què em falten alguns manuals per llegir.

Etiquetes de comentaris: , ,