No tolero...
los toros a Catalunya
Avui, dimecres 28 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya a votat per majoria absoluta la
prohibició de les curses de braus a Catalunya. Ha estat tot un èxit de la democràcia, de la qual em congratulo, doncs la iniciativa va emanar del poble a través d'una
ILP i els diputats del Parlament han pogut votar sense seguir la disciplina de vot y de forma oberta.
Més enllà d'això, els partits catalans insisteixen a desvincular el fet nacional català amb la prohibició i miren de despolititzar la situació utilitzant arguments sobre moralitat, crueltat vers els animals, etc.
Doncs no hi estic d'acord!
A la Gran Bretanya, la caça de la guineu era vista com un fet cultural rural (a partir del 2002 va ser
prohibida a Escòcia i al 2004 a Anglaterra i Gales). Per nosaltres la guineu tampoc és una peça cinegètica i
la seva cacera està
prohibida!
Als països subsaharians l'ablació és un fet cultural, una tradició. Per nosaltres és una barbàrie i la
prohibim!
Que la
Fiesta Nacional sigui la "
seva festa" i no pas la nostra (la de Catalunya) hi ha de tenir alguna cosa a veure. Per la
nostra cultura (la catalana) aquesta festa és una
barbàrie, una tortura per l'animal; mentre que per la cultura espanyola és una forma d'art, un fet cultural a protegir. Em sembla molt bé que així sigui
allà, però com que per nosaltres és un acte inhumà, és lògic i normal que
aquí el prohibim.
Per tant, aquesta sí és una qüestió identitària, cultural i política. Amb aquesta votació, una vegada més, queda palès que els catalans som un poble (una nació) culturalment a part de l'espanyol, i que així ens ho recordin des de Espanya i que a més ens vulguin
imposar la seva festa utilitzant
argúcies legals, no fa sinó més que refermar aquesta separació.
