divendres, de setembre 13, 2019

No tolero...l'Amazonia com a pulmó del món

Aquest estiu s'ha parlat molt de "l'Amazonia com a pulmó del món" arrel dels incendis que ha patit aquest bosc tropical. Com a titular, aquesta descripció pot ser efectiva, però científicament és del tot falsa: com a molt es tractaria del "bronqui del món", ja que segons alguns estudis, totes les selves tropicals juntes són les responsables de tan sols un 28% de l'oxigen mundial (si bé és cert que es tracta d'un important reservori de CO2). Amb tot, el gruix de la producció del preuat gas que fem servir per respirar cal anar-lo a buscar al mar, i concretament en el fitoplàncton.

Que es facin servir els incendis provocats per l'industria de fusta que des dels anys 70 assolen l'Amazonia per atacar a un polític, per més que el seu ideari ens pugui repugnar, no és tolerable. Si a més ho fa el president de França, el qual té sota el seu mandat la Guaiana Francesa, és d'una hipocresia monumental, quan aquest territori europeu d'ultramar té compromeses 360.000 hectàrees de bosc a companyies mineres multinacionals. I a més, si es té en compte que enguany el susdit territori francès ha patit també un augment en els incendis del 141%. I que jo sàpiga, monsieur Macron, no és pas sospitós d'instigar la crema de les selves tropicals. De fet, fou sota el mandat del president Lula (2003-2008), que el Brazil va patir la major incidència d'incendis registrats.

Que consti, que no vull dir pas que estigui a favor que l'Amazonia es cremi, ni d'acord amb el pensament de Bolsonaro, però em molesta especialment que es faci servir "l'
ecologia barata" per anar en contra dels adversaris polítics, en comptes d'usar arguments sòlids o deixar que es desacreditin per sí mateixos.


dijous, de gener 02, 2014

No tolero...la política ambiental del Govern del PP



El proppassat 11 de desembre de 2013 es publicava al BOE la nova llei sobre avaluació d'impacte ambiental. En el seu preàmbul, en el qual es fa un resum de les característiques i objectius de la llei, el legislador deixa anar la següent trampa semàntica (ressalto en negreta els punts claus):

"[...], la presente ley pretende ser un instrumento eficaz para la protección medioambiental. Para alcanzar este objetivo primordial, se propone simplificar el procedimiento de evaluación ambiental, incrementar la seguridad jurídica de los operadores, y en íntima relación con este último fin, lograr la concertación de la normativa sobre evaluación ambiental en todo el territorio nacional." [Fin de la cita].

Tota una declaració d'intencions, si senyor!

Segons aquesta llei l'eficàcia de la protecció ambiental s'aconsegueix:

1) Simplificant el procediment d'avaluació ambiental i,

2) Homogeneïtzant la normativa (incloent els llindars d'aplicació de la llei), sense tenir en compte les especificitats i característiques territorials i criteris de les autonomies.

Com a avaluador ambiental amb més d'una dècada d'experiència, a mi no em sembla que aquestes accions ajudin a la protecció mediambiental, ans sembla que el Govern de Mario Rajoy està més preocupat a acontentar a qui fa els projectes, agilitzant-ne la tramitació i homogeneïtzant criteris (buidant alhora de contingut la normativa autonòmica*), que no pas a conjuminar el el desenvolupament econòmic amb la protecció del medi ambient.

* Cal dir que a Catalunya la Llei Òmnibus va derogar la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de mitjans dels anys 80. Val a dir, que estava una mica obsoleta. Tanmateix amb aquesta nova llei, és poc provable que el legislador català tingui gaire marge de maniobra en cas que s'hi volgués tornar a posar.

dimecres, de setembre 21, 2011

No tolero...les necessitats autoimposades

Últimament han passat moltes coses negatives en la meva vida personal que m'han afectat profundament, tant emocionalment com psicològica. Tanmateix, i després d'un temps -per què no dir-ho, llarg- me n'adono que hi ha moltes coses a la vida que ens prenem massa a pit, i que per ser feliç no cal aconseguir uns determinats objectius o tenir determinades coses, ans simplement voler-ho.

Jo vull ser feliç!

I per tant faré i diré i allò que m'ho faci ser. I no em sabrà greu si algú s'ofen per les meves paraules o les meves accions, per què, per què d'elles depen la meva felicitat, i no pas la dels altres.

dimecres, de juliol 28, 2010

No tolero...los toros a Catalunya

Avui, dimecres 28 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya a votat per majoria absoluta la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Ha estat tot un èxit de la democràcia, de la qual em congratulo, doncs la iniciativa va emanar del poble a través d'una ILP i els diputats del Parlament han pogut votar sense seguir la disciplina de vot y de forma oberta.

Més enllà d'això, els partits catalans insisteixen a desvincular el fet nacional català amb la prohibició i miren de despolititzar la situació utilitzant arguments sobre moralitat, crueltat vers els animals, etc.

Doncs no hi estic d'acord!

A la Gran Bretanya, la caça de la guineu era vista com un fet cultural rural (a partir del 2002 va ser prohibida a Escòcia i al 2004 a Anglaterra i Gales). Per nosaltres la guineu tampoc és una peça cinegètica i la seva cacera està prohibida!

Als països subsaharians l'ablació és un fet cultural, una tradició. Per nosaltres és una barbàrie i la prohibim!

Que la Fiesta Nacional sigui la "seva festa" i no pas la nostra (la de Catalunya) hi ha de tenir alguna cosa a veure. Per la nostra cultura (la catalana) aquesta festa és una barbàrie, una tortura per l'animal; mentre que per la cultura espanyola és una forma d'art, un fet cultural a protegir. Em sembla molt bé que així sigui allà, però com que per nosaltres és un acte inhumà, és lògic i normal que aquí el prohibim.
 

Per tant, aquesta sí és una qüestió identitària, cultural i política. Amb aquesta votació, una vegada més, queda palès que els catalans som un poble (una nació) culturalment a part de l'espanyol, i que així ens ho recordin des de Espanya i que a més ens vulguin imposar la seva festa utilitzant argúcies legals, no fa sinó més que refermar aquesta separació.

dijous, de desembre 17, 2009

No tolero...els mòbils amb música pel carrer

Vaig pel carrer i veig (i sobretot escolto) joves amb mòbils amb música a tot drap, fent que els demés haguem d'escoltar el seu soroll. Tot plegat em fa recordar aquella gent gran amb el transistor enganxat a l'orella o els raperos dels vuitanta amb aquells "lloros" enormes sobre el muscle...la tecnologia avança, però la gent és igual d'hortera!

+ =

dimarts, de juny 09, 2009

No tolero...la baixa participació a les eleccions

Com pot ser?!? Tant ignorants som?! No se n'adona la gent que el Parlament Europeu és un dels òrgans amb més poder que ara mateix ens legislen?! Però no, els grans partits estan més interessats a tirar-se els plats pel cap, que no pas a explicar-ho a la gent i fomentar el vot. Com es pot fer que la gent vagi a votar? Tots defensem la democràcia (el poder del poble!) però a l'hora de la veritat ben pots són prou responsables per exercir aquest poder...és ben trist!

dimecres, de setembre 03, 2008

No Tolero...en Pere Mas


A l’estiu tota cuca viu, i a més, en Pere Mas passa a ser el director dels Matins de Catalunya Radio. No dubto de la professionalitat i trajectòria radiofònica d’aquest senyor. Ans al contrari, estic segur que si està on està, és per que ha fet els mèrits suficients. Ara bé, com a locutor i presentador, no m’agrada gens. Els seus comentaris són grisos, normalment negatius, i sovint porta la contraria als seus col·laboradors, quan no els rebaixa o humilia –o directament els insulta– amb alguna brometa desafortunada. Si és que fins i tot quan vol ser graciós molesta.


I per postres, el Senyor Bassas no torna...on anirem a parar...















Sr. Bassas, el trobarem a faltar.