No tolero…els pals de paper de les piruletes

Sempre he trobat que les piruletes i els chupa-chups són uns grans invents. A més, són un d’aquells objectes que t’acompanyen des de d’infància i sempre et retornen a temps més feliços i innocents. Tanmateix, hi ha un aspecte d’aquests caramels del que sóc especialment maniàtic: els pals. M’agrada que siguin rígids i de plàstic. Em molesta molt quan són fets d’aquell paper compactat que mentre vas llepant es va fonent, i quan t’has acabat el caramel no pots seguir rosegant per què es desfà en petits bocinets humits. Senyors que feu les piruletes, poseu-hi pals de plàstic, si us plau!

No tolero…respirar el fum d’altri

Ja entenc que si vas a un terrassa a l’aire lliure on es permet fumar, segur que et trobaràs algú que estigui xuclant en rotlle cancerigen. Ara bé, una cosa és percebre subtilment la presència de fumadors, i l’altra inhalar directament la seva exhalació, que han deixat anar sense cap mena de mirament per a les persones alienes a la seva pròpia figura, que també intenten fer un mos al seu costat. Estar menjant i que et vingui fum a la cara es quelcom realment degradable i que el qui l’emet ni tan sols faci l’esforç per intentar no molestar es doblement emprenyador.

Al final varem haver de canviar de taula.