No tolero...los toros a Catalunya

Avui, dimecres 28 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya a votat per majoria absoluta la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Ha estat tot un èxit de la democràcia, de la qual em congratulo, doncs la iniciativa va emanar del poble a través d'una ILP i els diputats del Parlament han pogut votar sense seguir la disciplina de vot y de forma oberta.

Més enllà d'això, els partits catalans insisteixen a desvincular el fet nacional català amb la prohibició i miren de despolititzar la situació utilitzant arguments sobre moralitat, crueltat vers els animals, etc.

Doncs no hi estic d'acord!

A la Gran Bretanya, la caça de la guineu era vista com un fet cultural rural (a partir del 2002 va ser prohibida a Escòcia i al 2004 a Anglaterra i Gales). Per nosaltres la guineu tampoc és una peça cinegètica i la seva cacera està prohibida!

Als països subsaharians l'ablació és un fet cultural, una tradició. Per nosaltres és una barbàrie i la prohibim!

Que la Fiesta Nacional sigui la "seva festa" i no pas la nostra (la de Catalunya) hi ha de tenir alguna cosa a veure. Per la nostra cultura (la catalana) aquesta festa és una barbàrie, una tortura per l'animal; mentre que per la cultura espanyola és una forma d'art, un fet cultural a protegir. Em sembla molt bé que així sigui allà, però com que per nosaltres és un acte inhumà, és lògic i normal que aquí el prohibim.
 

Per tant, aquesta sí és una qüestió identitària, cultural i política. Amb aquesta votació, una vegada més, queda palès que els catalans som un poble (una nació) culturalment a part de l'espanyol, i que així ens ho recordin des de Espanya i que a més ens vulguin imposar la seva festa utilitzant argúcies legals, no fa sinó més que refermar aquesta separació.